R.I.P: Quim Noguera

En Quim Noguera (Pere Molina) va néixer i créixer al barri de Sant Andreu amb els seus pares i, quan aquests van morir, amb la seva germana Cinta (Margarida Minguillón). Durant la seva joventut va estar enamorat d’una noia del barri, la Clara (Silvia Sabaté), però ella estava amb un altre noi i va començar a tenir problemes amb les drogues. Tan es va ficar en aquest mon que, fins i tot, va acabar traficant. En Quim, el seu millor amic, va acabar fent un gran sacrifici. Quan es va assabentar que la Clara anava a passar droga des de Costa Rica, la va delatar per a que no es fiqués en problemes més greus. Com a conseqüència, la Clara va ser detinguda i empresonada durant 13 anys. Perseguit pels remordiments, en Quim va decidir acabar la seva joventut navegant pel món en un veler. Durant les seves aventures, va conèixer una noia amb la que va mantenir una relació durant un temps. Però cap noia era la Clara. Després dels seus viatges, en Quim va tornar a Sant Andreu i s’hi va instal·lar definitivament. Va muntar una lampisteria i va sortir amb altres noies com, per exemple, una de les dependentes del mercat: la Isabeleta (Maria Molins). Però un bon dia…la Clara va sortir de la presó.

En Quim va donar suport a la Clara durant els seus primers mesos fora de la presó. La va ajudar perquè seguia enamorat d’ella. Entre altres coses, la va ajudar en un cas de robatori de joies inculpant-se ell per a que ella, que tenia antecedents, no tornés a la presó. Amb el pas del temps, la Clara també va sentir alguna cosa per en Quim i es van acabar casant i adoptant el fill de la companya de cela de la Clara, en Max (Bernat Quintana). De seguida, en Quim i en Max van crear un vincle especial i van ser una família feliç durant un temps. Però, finalment, la Clara va acabar descobrint que va ser el seu marit qui la va delatar anys enrere i es van separar radicalment. En Max, però, va decidir que volia viure amb el seu pare provocant una trencament entre la Clara i ells. Quan en Max va començar a tenir problemes de comportament a l’institut, la Clara estava massa ocupada amb el seu novio gal·lès i va deixar l’educació del noi en mans d’en Quim. Va tenir una reunió amb la seva tutora, l’Empar (Mone), i va sorgir la química. En Quim i l’Empar van sortir durant un temps però el comportament d’en Max tenia estreta relació amb la nova parella del seu pare. En Max sentia alguna cosa per la seva professora. Malgrat aquests sentiments, en Quim i l’Empar van seguir junts i això li va comportar a ell diverses baralles amb la Clara. Un dia, però, un problema a l’institut, va provocar que l’Empar decidís marxar del barri i de Barcelona. Va trencar amb en Quim i es va instal·lar durant un temps a Londres. En Quim i en Max tornaven a estar sols. A més, en Quim, que sempre havia tingut una estreta relació amb la seva germana, units per l’òpera entre altres coses, va veure com la Cinta va estar a punt de marxar de barri amb el seu amant. Al final, la família va seguir unida.

Durant aquest temps, en Quim havia seguit treballant a la lampisteria, ajudat pel seu nebot, en David (Quim Gutiérrez), i per en Huari (Nacho Fresneda), el marit de la Montse (Montse Guallar), la perruquera del barri. Precisament, amb en Huari va decidir muntar un taller com a socis. Aviat va començar a treballar al taller amb ells una noia, la Iolanda. En Quim i la Iolanda van sentir atracció un per l’altre des del primer moment. Van començar una relació però la vida li tenia reservades unes quantes sorpreses a en Quim. La Clara, el seu gran amor, es va casar de nou amb en Dani (Josep M. Mas) i va marxar a viure a Cardiff. A més, en Huari va morir a mans d’uns porters de discoteca. En Quim, un més de la família de la Montse i gran amic del seu fill Narcís (Ferran Carvajal), no va poder suportar la culpabilitat per haver deixat anar sol en Huari a la discoteca a barallar-se amb els porters i va començar a beure. La Iolanda, que era ex alcohòlica, va intentar ajudar-lo però va acabar recaient per culpa seva. Finalment, la noia va afrontar el seu problema i va deixar en Quim i el barri per anar a una clínica de desintoxicació. Sol, en Quim encara va beure més, fins al punt que en Max s’havia de fer càrrec d’un pare borratxo, brut i sense ganes de viure. Però en Max era un noi fort i amb l’ajuda dels amics d’en Quim, va poder treure el seu pare del pou. En Quim havia tocat fons i necessitava començar una nova vida. Va prendre una decisió: marxar a navegar en veler com ja ho havia fet de jove. Abans, però, va buscar l’Empar per demanar-li que marxés amb ell. La dona no va acceptar però li va dir que la busqués quan tornés. En Max es va quedar a viure amb la Clara i en Dani, que havien tornat a Sant Andreu i s’havien instal·lat al pis d’en Quim per estar a prop seu. Però la relació entre en Max i en Dani era difícil. El marit de la Clara no va acceptar la homosexualitat del noi i en Max va decidir que no estava bé a Sant Andreu. Va unir-se a l’aventura del seu pare i junts van navegar i veure mon durant 2 anys.

Quan van tornar a Barcelona cansats de voltar pel món, la seva vida va canviar per sempre. En Quim va veure com en Max volia instal·lar-se de nou a la ciutat per estudiar. A més, el noi havia acceptat anar a viure amb el seu cosí, en David (Aleix Rengel), en un petit pis que aquest havia llogat a Sants. La casualitat va voler que, durant el trasllat a Sants, en Quim es trobés amb l’Empar, ara directora de l’institut que hi havia al costat del pis d’en David. En Quim i l’Empar es van posar al dia i, malgrat ella ja tenia una relació amb un altre home, en Fidel (Àlex Casanovas), semblava que l’amistat retrobada podia portar a alguna cosa més. Però s’acostava la tragèdia. En Quim va decidir associar-se amb en David i muntar un negoci de viatges en veler a Menorca per a gent amb diners. En Quim pilotaria i en David cuinaria. La primera nit del viatge inaugural, van quedar atrapats en una tempesta. El veler va naufragar i en Quim va intentar salvar un dels seus clients. Mai va arribar a la costa. En Quim Noguera va morir el 15 de setembre de 2005. Malgrat la seva mort va crear molt dolor, també va marcar la vida d’en Max, en David i la Cinta per sempre. La frase que li deia contínuament a en Max es va convertir en un dogma pel noi: “No tinguis mai por”.

Max Noguera II

Quan en Max i el seu pare van tornar a Barcelona, no sabien que la seva vida estava a punt de canviar per sempre. En Max va decidir que volia estudiar Medicina i va acceptar l’oferta del seu cosí, en David (Aleix Rengel), de compartir el pis que havia llogat a Sants. En David, a més, es va convertir en soci d’en Quim en un negoci de navegació. La primera nit del viatge inaugural...el vaixell va naufragar. En Quim Noguera va morir el 15 de setembre de 2005. En Max va estar malament durant un temps però, finalment, va decidir que seguiria amb el seus plans d’estudiar en honor a la memòria d’en Quim. Encara que la Clara li va oferir que marxés a viure amb ella a Puigcerdà, en Max va decidir quedar-se a viure a Sants amb els seus tiets, els Peris, i en David. Encara que en Quim li havia deixat un diners per pagar-se els estudis, en Max va començar a buscar petites feines. Finalment, va començar a donar classes particulars a un veí, l’Óscar Benjumea (Enric Rodríguez), un alumne de l’institut del barri, que dirigia la seva antiga tutora, l’Empar. Aviat, l’Óscar i en Max es van fer amics. A més, en Max tenia un altre amic. Un amic especial amb el que tenia relacions esporàdicament, l’Edu (Albert Riballo).

Però sense en Quim i la Clara, en Max va sentir la necessitat de trobar els seus orígens i va investigar les relacions passades de la seva mare biològica, la Lali. Va descobrir que havia estat groupie d’un grup de rock, Els Imparables. Estirant del fil, va arribar a un dels vells components del grup, en Forques (Óscar Molina). Aquest, després de malinterpretar les intencions del noi, va acabar explicant-li que el seu pare era el guitarrista del grup. I li va donar l’adreça. En Max, finalment, coneixia el seu pare biològic: en Benet Sepúlveda. En Beni (Santi Ibàñez), com el coneixia tothom, vivia amb la seva parella, la Sue (Núria Hosta), amb la que portava un negoci familiar: una xurreria. Al principi, descobrir que el seu pare era un xurrer motero va sobtar en Max però, al final, va acabar acceptant-lo i estimant-lo. Aviat, en Beni va conèixer la Clara i els Peris i va veure com el seu nou fill l’ajudava a recomposar el seu antic grup de música i a reconciliar-se amb la Sue, amb la que havia tingut una crisi molt forta quan va descobrir que ella l’havia enganyat amb el seu millor amic. Finalment, la Sue i en Beni van decidir que en Max es traslladés a viure amb ells. Aviat, però, la família va créixer. L’Eloi (Albert Roca), el germà d’en Beni, es va instal·lar amb ells i tot va començar a anar malament. La Sue va rebre una oferta de feina en el món de la música i, farta de l’Eloi, la va acceptar. Va marxar a Madrid i no va tornar. En Max va haver d’ajudar en Beni a superar la ruptura. A més, l’Eloi tenia un deute amb un traficant de drogues i per aconseguir diners va arribar a vendre droga fent servir la xurreria. Finalment, en un accident, la xurreria va quedar destrossada i en Beni va perdre la feina. En Max no es refiava de l’Eloi però en Beni estava encegat pel seu germà. Al final, però, en Beni va obrir els ulls i l’Eloi va acabar a la presó.

Quan l’Óscar va deixar d’estudiar, en Max es va haver de buscar una altra feina. Va començar a treballar a la pizzeria d’en Galiana (Manel Barceló). Un bon dia, durant una conferència sobre joves universitaris a l’institut de l’Empar, en Max va conèixer un grup d’alumnes. Entre ells, l’Enric (Jordi Parés), que el primer dia que van parlar li va fer un petó per sorpresa. Poc a poc, en Max va començar a sentir alguna cosa per ell però el noi no estava segur de la seva sexualitat i va començar a fer el tonto. Va sortir amb una companya, la Mercè (Paula Vives), i quan aquesta va sospitar que a l’Enric li agradaven els nois, va tallar la relació i va sortir amb altres noies. A més, va negar els seus sentiments per en Max en públic i, fins i tot, es va unir a una colla de nois que donaven pallisses a homosexuals. Una de les seves víctimes, precisament, va ser l’Edu, l’antic rotllo i ara amic d’en Max. Finalment, penedit i amb l’ajuda de la Mercè i del seu avi, en Felip (Jaume Bernet), l’Enric va acceptar-se i va començar una relació amb en Max. El primer estiu com a parella el van passar junts a la casa de la Clara a Puigcerdà.

Però passat l’estiu, la relació entre els dos nois va caure en la rutina. En Max estava molt enamorat i, fins i tot, volia anar a viure amb l’Enric, però el noi estava fred i distant. Un bon dia, l’Edu va explicar a la parella que ell i el seu novio eren feliços perquè havien obert la relació. És a dir, podien tenir sexe amb qui volguessin però seguint una sèrie de normes. L’Enric, fascinat per la idea, va proposar a en Max obrir la parella. En Max, per amor, va acceptar. Però mentre l’Enric va encadenar un amant rere l’altre, en Max era incapaç de trair l’home que estimava. Al mateix temps, en Max havia recuperat el contacte amb la Clara quan ella havia tornat a Sant Andreu i havia obert el quiosc. Va ser a través de la Clara que en Max va conèixer la Berta (Roser Batalla) i el seu fill, en Iago (Marc Clotet). Des del primer moment, en Max i en Iago es van caure malament. En Max no es refiava d’en Iago i no entenia perquè la Clara els ajudava tan a ell i a la seva mare. A més, en Beni tenia molt bona relació amb en Iago i en Max estava gelós. Un bon dia, però, després d’una discussió, en Iago li va fer un petó a en Max. La sorpresa va ser majúscula. Malgrat això, en Max seguia sense refiar-se d'en Iago.

Però, poc a poc, es van anar enamorant. Finalment, en Max va acabar tallant la relació amb l’Enric. A més, va descobrir que la Clara ajudava la Berta per un deute i que en Iago tenia un llarg historial delictiu. Però l’amor va poder amb tot i en Iago va prometre a la seva mare i a en Max que deixaria el món del crim. Però l’antic company de negocis d’en Iago va demanar-li que participés en un últim cop. La Clara, que quan va saber l’historial d’en Iago es va interposar en la relació dels dos nois, es va assabentar que en Iago tornava a delinquir i, per protegir el seu fill, el va delatar. A més, la mare d'en Max sortia amb en Sergi (Aleix Albareda), un mosso d'esquadra. Com a conseqüència de l'acció de la Clara, la Berta va haver d’ajudar el seu fill en l’últim cop. I mentre fugien, un tret la va matar i en Iago va ser detingut. En Max, barallat amb la Clara i en Beni per en Iago, va fer costat al seu novio durant el temps que va ser a la presó. A més, el capo al qual en Iago li havia d’entregar les joies robades va amenaçar en Max i aquest va haver de demanar ajuda a la Clara per recuperar les joies. Malgrat això, mare i fill seguien barallats. Finalment, en Iago va sortir de la presó i va trobar feina. Però els pares d’en Max seguien sense suportar el novio del seu fill. Davant d’aquesta situació, en Max i en Iago es van traslladar a viure a Can Sarró, la casa okupa on vivia la millor amiga d’en Max, la K.

Poc a poc, però, en Beni i la Clara van rectificar i es van tornar a acostar a la parella. En Max i en Iago van tornar a viure a casa d’en Beni i van arribar a perdonar a la Clara. Però el passat sempre torna i la Chus (Teresa Vallicrosa), una antiga companya de presó de la Clara, la Berta i la Lali, que es volia venjar de la Clara, va acabar segrestant en Max. En Iago va ajudar la Clara a arribar fins on estava la Chus i allà es va produir l’enfrontament final. Només l’intervenció dels Mossos d’esquadra va poder salvar en Max, que estava apunt de morir a mans de la Chus. En Iago havia alertat la policia. En Max i la Clara, mare i fill, es van abraçar reconciliats definitivament. Però la Chus, just abans d’entrar al cotxe patrulla, va amenaçar la Clara: li va dir que fos quan fos, en Max acabaria morint. La Clara va prendre la pistola d’en Sergi i va matar la Chus.

En Max, consolat per en Iago, va haver de presenciar com la seva mare era detinguda...

Max Noguera I

En Max Carbó (Bernat Quintana) va passar la major part de la seva infantesa en un centre d’acollida. La seva mare, la Lali (Ester Bartomeu), era una drogoaddicta que complia condemna per tràfic de drogues. Precisament, va ser a la presó on la Lali va conèixer la Clara (Sílvia Sabaté), la seva companya de cel·la, i les dues es van convertir, amb el pas del temps, en grans amigues. Per això, quan la Clara va sortir de la presó va visitar diverses vegades en Max, portant-li regals i parlant-li de la seva mare. Un bon dia, la Lali va complir la seva condemna i va sortir de la presó. La Clara va acollir la seva amiga i el seu fill durant un temps, mentre la Lali buscava diners per poder començar una nova vida en una altra ciutat. Un bon dia, va sortir a buscar feina i ja no va tornar. Va aparèixer morta d’una sobredosi en un descampat el 4 de desembre del 2000.

Després de la mort de la Lali, i per evitar que el nen tornés al centre d’acollida, la Clara va decidir adoptar en Max. I ho va fer amb la seva parella, en Quim (Pere Molina). Durant un temps, el nen, ara Max Noguera, la Clara i en Quim van ser una família feliç. En Max es va adaptar ràpidament a la seva nova família, al seu avi, l'Adrià (Pep Torrents), i va fer amics com en Narcís (Ferran Carvajal) o en Trasto. Però la Clara va descobrir que en Quim l’havia delatat anys enrere i havia provocat que la tanquessin a la presó i va decidir separar-se d’ell. Quan li van explicar a en Max la separació, el noi va decidir que volia anar a viure amb el seu pare. La Clara s’ho va prendre molt malament, provocant que alguna cosa es trenqués entre mare i fill. A partir de llavors, la seva relació mai va tornar a ser bona al cent per cent. En Quim i la Clara es van separar i ella va començar una relació a distància amb en Dani (Josep M. Mas), un fuster de Cardiff. Mentrestant, en Max va començar a tenir problemes a l’institut. El seu comportament va anar a pitjor i el seu rendiment va baixar. Fins i tot, va arribar a barallar-se amb el seu millor amic. La Clara, ocupada amb la seva relació, va deixar el problema en mans d’en Quim. El pare del noi es va entrevistar amb la seva tutora i tot va canviar. En Quim va començar a sortir amb la tutora, l’Empar (Mone), i la reacció d’en Max encara va ser pitjor. Entre altres malifetes, va arribar a robar en una botiga posant en evidència la seva germana Núria (Carlota Olcina). Finalment, es va destapar el perquè del seu comportament: sentia alguna cosa per la seva tutora. L’Empar i en Quim van seguir junts durant un temps però, al final, la professora va tenir un problema a l’institut per culpa d’en Max i un altre alumne i va acabar deixant la docència durant un temps per marxar a Londres. En Quim i en Max es van quedar fets pols, però es van donar suport l’un a l’altre.

La Clara, casada amb en Dani, es va traslladar a viure a Cardiff. A la vegada, en Quim es va associar amb el seu amic Huari (Nacho Fresneda) per obrir un taller. A l’Institut, en Max era un solitari fins que va fer una nova amiga: la Kristina, la K (Laura Guiteras), la filla dels nous amos de la farmàcia. En poc temps, els dos nois es van fer íntims i s’ho explicaven tot. La forma de ser de la K va ser una gran canvi per a en Max. I un bon dia, alguna cosa va canviar. En Max i la K van conèixer un altre noi de l’institut, en Joel (David Bosch), i els tres es van fer grans amics. Poc a poc, però, en Max va començar a sentir alguna cosa més que amistat per en Joel. Ple de dubtes sobre la seva sexualitat, la K es va oferir com a conillet d’Índies i li va proposar que se n’anessin al llit per, així, acabar amb els seus dubtes. El veredicte va ser definitiu: en Max era gay. Quan en Joel ho va saber, però, no ho va acceptar gaire bé i això li va portar alguns problemes amb en Max. Finament, ho va acabar acceptant encara que no sentís el mateix. Però la família d’en Joel es va traslladar a Mallorca i en Max va perdre de vista el seu primer amor. Encara que estava segur de la seva sexualitat, en Max no havia tingut cap relació íntima amb un altre noi. Aviat, però, va conèixer en Joan Serafí (David Verdaguer) i amb ell va perdre la seva virginitat.

Però a més de descobrir la seva inclinació sexual, en Max va haver d’enfrontar-se a problemes més greus. El soci i amic d’en Quim, en Huari, va morir a mans d’uns porters de discoteca. A més, el seu gran amor, la Clara, s’havia casat amb un altre. Poc a poc, en Quim va anar caient en l’alcoholisme. L’únic suport que va trobar va ser en Max, que va haver de créixer de cop per ajudar el seu pare quan arribava borratxo a casa, vomitava o plorava sense parar. Finalment, en Quim va reconèixer el seu problema i va acceptar ajuda. Uns mesos més tard, va decidir que necessitava temps per a ell sol i va prendre una decisió dràstica. Es va vendre el taller que havia obert amb en Huari i es va comprar un petit veler. Havia decidit que marxaria a navegar pel món, com ja havia fet una vegada de jove. En Max va perdre un pare però va recuperar la seva mare. La Clara va tornar de Cardiff i es va instal·lar de nou a Sant Andreu amb en Dani. En Max viuria amb ells. Però la convivència no va ser fàcil. Quan en Dani, per casualitat, va descobrir l’homosexualitat d’en Max, no s’ho va prendre gaire bé. Encara que la Clara ho va acceptar sense problemes, en Dani va arribar a enganyar en Max per a que anés a veure un psicòleg. En Max, molt enfadat, va marxar de casa i es va instal·lar durant un temps amb la Núria i en Marcel (Miquel Garcia). Aviat, però, va decidir que volia ser lliure. En Max va acabar marxant a navegar pel món amb en Quim.

Pare i fill van ser fora durant 2 anys. I quan van tornar, la seva vida va canviar per sempre...

Jaume Vidal i Roser Balaguer

En Jaume Vidal (Josep Clarà) i la Roser Balaguer (Carme Contreras) han viscut tota la seva vida a Sant Andreu, on s’han encarregat durant anys de la farmàcia del barri. Es van casar i van convertir-se ràpidament en un matrimoni típic en el que la Roser era la que portava la veu cantant i en Jaume callava i feia la seva però controlant de prop el caràcter de la seva dona. Sempre havien tingut molt bona relació amb la germana de la Roser, la Pilar (Carme Fortuny), i el seu marit, l’Esteve (Josep M. Domènech). Fins i tot, quan el seu fill Jordi (Pep Munné) va estar dins el món de la droga i hi va arrossegar el seu cosí, en Pau, que va acabar morint en un accident de moto. La Roser i la Pilar sempre han estat unides i també ho han estat els seus marits. Durant anys, en Jaume i l’Esteve es trobaven per fer el vermut o dinar al Bar Peris i així fer petar la xerrada. Tot i haver estat un matrimoni que ha durat anys i haver superat episodis durs com l’addicció del seu únic fill, en Jaume, de jove, va tenir una aventura amb l’Esperança, la dona de l’Adrià (Pep Torrents), el fuster. No està clar si la Roser ha sospitat alguna vegada.

A en Jaume i la Roser no els hi va agradar mai la Clara (Silvia Sabaté) com a novia del seu fill. Per això, quan la noia va marxar abandonant en Jordi i la seva filla Núria (Carlota Olcina), els Vidal van donar suport a la relació amb la Carme (Victòria Pagès), una noia molt més assenyada. Amb els anys, es van convertir en uns bons avis encara que, en el cas de la Roser, una mica pesada. Quan la Clara va tornar, la seva vida va trontollar com la de tota la família. La Roser va fer públicament una creuada contra ella i en Jaume va estar al punt de mira de la noia durant molt temps com a sospitós d’haver estat ell qui la va delatar anys enrere. Finalment, però, amb tot aclarit, i la Clara i la Carme reconciliades pel bé de la Núria, els Vidal van acabar acceptant la situació. A més, van veure com el seu fill Jordi marxava del barri sense mirar enrere. Van creure que, així, ja no els hi podria donar més disgustos.

Estaven molt equivocats perquè quan, mesos després, en Jordi va tornar carregat de diners tot es va complicar. En Jordi va començar a invertir els diners dels veïns del barri i, a més, va començar una relació amb la Rut (Núria Gago), que li va xuclar tot el que va poder. Encara que en Jaume va intentar aconsellar el seu fill, aquest mai li va fer cas. Quan les inversions van començar a anar malament però la Rut no baixava el ritme de despeses i capritxos, en Jordi es va veure entre l’espasa i la paret. Durant aquells temps, els Vidal van haver de patir l’ira dels veïns, que volien recuperar els seus diners. Tot aquest episodi va coincidir, per mala sort, amb un moment en el que la salut d’en Jaume estava molt delicada. I, finalment, va arribar el gran disgust. Desesperat, en Jordi va aprofitar que els seus pares havien posat la farmàcia al seu nom per assegurar-li un futur i se la va vendre per aconseguir diners i pagar els seus deutes. En Jaume va suplicar al seu fill que no ho fes però ja era massa tard. Els Fabra eren els nous propietaris. Aquesta mala passada va provocar-li un atac de cor fulminant a en Jaume. Acabava de fer fora de la farmàcia el seu fill. La Roser era amb ell. En Jaume Vidal va morir el 20 de juny de 2002.

Vídua i amb el fill a la presó per intentar escanyar la Rut, la Roser es trobava molt sola. Ella i la seva germana Pilar, que també s’havia quedat vídua l’any abans, van decidir que llogarien el pis de la Roser i que viurien juntes al pis de la Pilar. Soles i avorrides, van acabar creient que el llogater del pis de la Roser era un assassí a sou i el van començar a espiar i, fins i tot, van entrar al pis d’amagat. Finalment, va resultar que les armes que li havien trobat eren perquè feia d’estàtua a la Rambla. A part d’això, quan la família Fabra li va traspassar la farmàcia a la seva dependenta, la Blanca (Irene Belza), aquesta va decidir contractar la Roser com a ajudant. Malgrat algunes disputes es van acabar portant bé...durant un temps. Finalment, la Roser va plegar i va començar a treballar a la parada del mercat amb la seva germana.

Precisament, va ser allà, al mercat, on la Pilar va conèixer un pretendent, en Santiago (Jordi Banacolocha), el cap de seguretat. La Roser va estar en contra d’aquesta relació i va fer tot el possible per a que no sortís bé. Durant aquest temps, a més, va comprar-se una mascota: el lloro Tito. Malauradament, la Pilar va iniciar una relació amb en Santiago i en Tito va morir el 5 de maig de 2005. Per a que en Santiago i la Pilar poguessin viure junts, la Roser va tornar al seu pis i va seguir despatxant a la parada. Però un bon dia, en Santiago va aconseguir una feina a Breda i la Pilar va decidir marxar amb ell. Sense la seva germana i sense la seva néta, la Núria, que ja estava vivint a Praga, la Roser es va quedar sola. La seva única família eren els seus coneguts del barri. Però, poc a poc, el seu caràcter de xafardera i els rumors que va estendre sobre la perruqueria i la Sara (Silvia Aranda), de la que deia que es dedicava a la prostitució, la van acabar enfrontant amb tothom. La Cecília (Maifé Gil) i la Sara li van prohibir l’entrada a la perruqueria i la seva millor amiga, la Carmeta (Pepita Alguersuari), la bacallanera, li va girar l’esquena. Poc a poc, la Roser es va anar deixant. I un bon dia, mentre caminava pel carrer, va tenir un desmai. La van ingressar a l’hospital però no va voler avisar a ningú perquè, segons ella, no tenia ningú a qui avisar.

Però la Pilar, preocupada perquè feia dies que no en sabia res, va tornar a Sant Andreu. Amb ajuda de la Clara, la Pilar va aconseguir entrar al pis de la Roser i se’l va trobar tot ple de brossa acumulada. La Roser tenia un principi de Síndrome de Diògenes. Preocupada, però incapaç de deixar en Santiago i el seu negoci a Breda, la Pilar va decidir contractar algú per cuidar la seva germana. L’escollida va ser la Trini (Amparo Moreno), la dona d’en Francisco (Artur Trias). La Roser li va fer la vida impossible però la Trini no va desistir. Al final, un accident d’en Francisco va impedir que la Trini pogués seguir fent la seva feina i va plegar. Però va trobar un substitut: en Rudy (Gonzalo Cunill). La Trini deia que en Rudy era el seu nebot argentí però en realitat era un camell amb el que havia tingut tractes. Malgrat el xoc inicial, en Rudy es va acabar guanyant la Roser amb el seu accent argentí i amb un disc de tangos. Tan gran va ser l’estima que li va agafar la Roser que, quan en Rudy va tenir problemes amb la Remei (Meritxell Ané) i la justícia, ella el va defensar i encobrir. Finalment, però, davant el perill que suposava per a la dona, en Rudy va decidir tornar a Argentina. La Roser, encara que reconciliada amb la gent del barri i, fins i tot, amiga de la Trini, tornava a estar sola.

Però no ha estat per gaire temps. La seva germana Pilar ha decidit tornar a Sant Andreu per estar amb ella.

Núria Vidal

La Núria Vidal (Carlota Olcina) va viure tota la seva infantesa i joventut al barri de Sant Andreu com a centre d’atenció d’una família feliç. O això creia ella. Els seus pares, en Jordi (Pep Munné) i la Carme (Victòria Pagès), li havien explicat alguna vegada que la seva mare biològica, la Clara (Silvia Sabaté), estava a la presó, lluny del país. La Núria no hi pensava gaire i, amb els anys, es va concentrar en el món de la música. Concretament, en les seves classes de piano. Poc a poc, el futur de la Núria com a gran concertista es va convertir en una prioritat, i fins a cert punt obsessió, per a la seva mare, la Carme. Per això, quan el retorn de la Clara al barri va coincidir amb una important prova de piano que havia de permetre que la Núria marxés a estudiar a l’estranger, el futur es va tornar negre. El primer dia fora de la presó, la Clara es va presentar a la prova d’accés a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i quan la Núria la va veure es va posar tan nerviosa que li va sortir malament la peça que havia triat.

A partir d’aquell moment, la vida de la Núria va canviar. La Carme va decidir que el culpable del fracàs de la noia era en Gerard (Pep Planas), el seu professor de piano. I el va acomiadar. Això va suposar una crisi per a la Núria ja que, malgrat la diferència d'edat, n’estava enamorada i mantenia una relació clandestina amb ell. A més, en Gerard va acabar deixant la Núria i la noia mai es va recuperar. La Carme li va buscar una nova professora de piano, la Rosa Ferrer (Carme Sansa), molt més severa del que mai ho havia estat en Gerard. A partir d’aquí, la duresa de les classes, la separació dels seus pares, la presencia de la Clara i el desengany amorós amb en Gerard van portar la Núria a fer un disbarat rere l’altra. Va començar a tontejar amb el fill de la família Peris, en David (Quim Gutiérrez), que sempre havia estat enamorat d’ella. Junts van tenir alguna aventura amb les pastilles. Però això va durar molt poc. A més, farta del món del piano, la Núria va provocar un accident per autolesionar-se la mà i no haver de tocar.

La Núria no estava bé i, per intentar ajudar-la, la Carme va decidir portar-la al psicòleg. La seva doctora va ser l’Anna Salomó (Laura Jou), una psicòloga amb unes pràctiques molt innovadores. Va ser a la seva consulta on la Núria va conèixer en Sergi (Jemi Paretas), el seu primer novio després d’en Gerard. La relació anava molt bé fins que el millor amic d’en Sergi, l’Oriol (Jordi Andújar), li va explicar a la Núria que en Sergi tenia un greu desequilibri i que estava tan obsessionat amb ella que la seguia i la gravava contínuament. La Núria va trencar amb el noi i va començar una amistat cada vegada més profunda amb l’Oriol. L’amistat va passar a amor i van acabar iniciant una relació. Amb el pas dels mesos, la Núria va arribar a acceptar que tenia dues mares, la Carme i la Clara; va acomiadar-se entre plors del seu pare, en Jordi, que va decidir fugir del barri; va tornar al món de la música amb el suport de la Rosa Ferrer i va acabar aprovant les proves d’accés a l’ESMUC. L’estiu abans de començar a la nova escola, la Núria i l’Oriol van marxar de viatge per Europa.

Amb l’inici del nou curs, i aprofitant que la Carme passaria uns mesos a Austràlia, la Núria i l’Oriol es van instal·lar junts al pis de la família. Però les despeses eren molt grans i van acabar llogant una habitació. La nova inquilina va ser una companya de la Núria a l’escola, la Rut (Núria Gago). Aviat, però, el retorn del pare de la Núria ho va tornar a capgirar tot. Va conèixer la Rut i van iniciar una relació. La Núria s’ho va prendre molt malament i va acabar fent fora de casa la noia. Però durant tot aquest temps, l’espectador ja sabia una cosa que ella no: l’Oriol feia coses estranyes i la manipulava per a separar-la dels seus amics i de la seva família, provocant baralles amb en David i la Marta (Mariona Ribas) i malparlant d’en Max (Bernat Quintana). Aquest comportament estrany es va accentuar quan va reaparèixer en Sergi per avisar a la família de la Núria de que tot el que l’Oriol havia explicat sobre ell en realitat eren comportaments del propi Oriol. Amb aquesta informació, la Clara i en Jordi van buscar la Núria però ja era massa tard. L’Oriol l’havia convençut per passar uns dies en una casa rural de la Vallfosca. Allà es va destapar tot. La Núria va començar a veure coses estranyes i l’Oriol la va tancar a la casa. Quan la Núria li va demanar que la deixés sortir, ell ho va fer de bona gana però li va dir que si decidia marxar es mataria. La Núria va fer un pas endavant i l’Oriol es va tallar les venes davant d’ella. En Jordi i la Clara van arribar a temps d’ajudar la Núria però no van poder fer res per ell. L’Oriol Casas va morir el 20 de desembre de 2001.

Durant uns mesos, la Núria va estar traumatitzada per l’experiència. A més, li van diagnosticar una malaltia degenerativa al seu avi, l’Adrià (Pep Torrents). Demostrant l’immens amor que sentia per ell, la Núria es va traslladar al seu pis per cuidar-lo. L’experiència va ser molt dura i li va portar enfrontaments amb la Clara i la Carme. I un bon dia, l’avi va morir. La Núria va decidir fer-se càrrec d’en Trasto, el gos que li havien regalat de petita i que l’avi li cuidava, i concentrar-se en la música. Però el seu pare es va vendre la farmàcia de la família, provocant un atac de cor mortal al seu altre avi, en Jaume (Josep Clarà). En menys de dos mesos, la Núria havia perdut els seus dos avis. Per si això fos poc, en Jordi, desesperat, va intentar escanyar la Rut i va acabar entre reixes. Aquell estiu, la Núria va descobrir que l’Adrià li havia deixat en herència el seu pis. Ella i la Marta el van redecorar i s’hi van instal·lar.

Durant un temps van viure soles però aviat van decidir llogar una habitació. El seu nou inquilí va ser un altre dels estudiants de l’ESMUC, en Gus (Iván Massagué), un noi molt peculiar que aviat es va enamorar de la Núria. Malgrat la seva bona relació, la Núria no sentia res per ell. Ja sense la Marta i en Gus, la Núria va obrir les portes de casa seva al seu pare, que havia sortit de la presó. Durant aquells mesos, a més, els veïns del barri l'havien convençut per a que composés, amb ajuda d’en Gus i d’un periodista del barri, en Marcel (Miquel Garcia), un musical per al grup de teatre. Durant la preparació de l’obra, en Marcel i la Núria es van anar coneixent més profundament i, fins i tot, ella el va ajudar a destapar els porters de discoteca que havien assassinat en Huari (Nacho Fresneda), el marit de la Montse (Montse Guallar). Finalment, després de l’estrena del musical El cor de la ciutat, en Marcel i la Núria van començar una relació. Ell la va ajudar, a més, a superar la mort del seu pare, que s’havia suïcidat per a que ella pogués cobrar una assegurança de vida i, així, pagar els deutes que havia contret per treure’l de la presó.

Però la felicitat amb en Marcel no va durar. El noi es va obsessionar amb la investigació d’un cas d’assassinat durant el franquisme i va descuidar la Núria. Al mateix temps, ella va conèixer en Víctor de la Cruz (Marc Cartes), un vell amic d’en Marcel. En Víctor, un Don Joan, la va seduir i van acabar iniciant una tempestuosa relació clandestina en la que el principal ingredient era el sexe. La Núria, sempre tan correcte, va acabar perdent el control. Finalment, la culpabilitat la va portar a confessar la seva infidelitat. En Marcel va tallar la relació radicalment i va acceptar una feina a París per no estar a prop d’ella. En Víctor va seguir buscant la Núria però ella també va tallar la seva relació amb ell. Desenganyada de l’amor, la Núria va retrobar-se amb la seva antiga professora de piano, la Rosa Ferrer, que li va oferir una feina a l’escola de música on treballava. Durant un temps, a més, va sortir un parell de vegades amb l'Àlex (David Janer), un violinista, però la relació no va tirar endavant. Finalment, la Núria es va acabar trobant amb un dilema. El director de l’escola li va oferir una plaça fixa. La plaça de la Rosa. La Núria no va voler trair la seva professora i no va acceptar la feina. Sense feina i sense amor, la Núria decideix marxar d’ERASMUS a Praga amb en Gus. Va estar fora durant 6 mesos. Però va tornar per molt poc temps, ja que allà havia trobat feina i havia fet nous amics.

Des de la tardor de 2005, la Núria viu a Praga.

R.I.P: Jordi Vidal

En Jordi Vidal (Pep Munné) havia viscut tota la seva vida a Sant Andreu, on els seus pares, en Jaume (Josep Clarà) i la Roser (Carme Contreras), portaven la farmàcia. La seva adolescència va ser molt problemàtica. Es va enganxar a les drogues amb la seva novia del barri, la Clara (Silvia Sabaté), i van ser els culpables involuntaris de la mort per accident de moto del seu cosí, en Pau, fill de la Pilar (Carme Fortuny) i l’Esteve (Josep M. Domènech). Encara enganxada a les drogues, la Clara es va quedar embarassada i quan va tenir la Núria (Carlota Olcina) va desaparèixer. En Jordi va sortir del món de la droga gràcies als seus pares i, amb els anys, es va casar amb la germana de la Clara, la Carme (Victòria Pagès), i junts van criar la Núria i van formar una família. Però en Jordi, cansat i avorrit de la seva monòtona vida de farmacèutic, casat i amb fills, va començar una aventura amb la perruquera del barri, la Montse (Montse Guallar). I vivint aquesta doble vida entre la Carme i la Montse va arribar el dia en que el seu amor de joventut, la Clara, va sortir de la presó, 13 anys després.

En aquest moment, la vida d’en Jordi va canviar. La Carme va descobrir la seva infidelitat amb la Montse i la parella es va trencar. A més, en Jordi es va obsessionar amb la Clara i va tornar per un temps a les drogues però, aquesta vegada, no es va enganxar. Quan la Carme es va posar malalta, en Jordi va estar al seu costat però, aviat, sense ganes de treballar altra vegada a la farmàcia, es va convertir en soci del seu amic Martí (Ernest Collado) en un negoci immobiliari, invertint els diners de la família. La família li va girar l’esquena. Desesperat i sense casa, en Jordi va començar una relació seriosa amb la Montse, traslladant-se a viure amb ella, els seus fills i la seva mare. Però en Jordi maltractava d’amagat en Narcís (Ferran Carvajal), el fill discapacitat de la perruquera, i quan la família el va descobrir, la Montse va tallar amb ell i el va fer fora de casa. En Jordi va intentar que la Carme el perdonés i va tornar a casa d’ella amb la Núria durant un temps. Però aviat, va descobrir que la Carme havia fingit la malaltia i va decidir marxar del barri. Mai li va dir a la Núria el perquè real de la separació i la seva fugida i, per això, la Núria el va odiar durant molt de temps.

Al cap d’uns mesos, però, en Jordi va tornar a Sant Andreu i ho va fer molt canviat. Una sèrie d’inversions li havien donat resultat i va tornar carregat de diners. Es va instal·lar al barri i va recuperar la seva relació amb els seus pares i amb la Núria. Precisament, va ser gràcies a la seva filla que va conèixer la que seria una de les dones més importants de la seva vida: la Rut (Núria Gago). La Rut era una companya d’escola de la Núria amb la que també compartia pis. Poc a poc, va anar apareixent una gran atracció entre la Rut i el pare de la Núria. Atracció que va desembocar en una relació. Quan la Núria ho va descobrir, va fer fora de casa la Rut, però en Jordi la va acollir amb els braços oberts. Poc a poc, la Rut li va anar agafant més gust als diners d’en Jordi i, aquest, cada vegada tenia més problemes per satisfer els capricis de la noia. Finalment, en Jordi va acabar estafant els veïns del barri que li havien donat diners perquè els invertís. La Rut el va convèncer de comprar una casa, ell no tenia prou diners i va acabar trobant una solució. Els seus pares havien posat la farmàcia al seu nom per a que, algun dia, pogués fer-se’n càrrec. En Jordi va veure una sortida. Sense el permís dels seus pares va vendre la farmàcia a la família Fabra. El disgust va fer que el seu pare, en Jaume, patís un atac de cor mortal. La Roser mai li va arribar a perdonar del tot. Desesperat per l’estafa als veïns i per la mort del seu pare, en Jordi va descobrir que la Rut l’enganyava amb un noi més jove, en Lobo (Jordi Cadellans). Completament fora de sí, en Jordi va intentar escanyar la Rut. Ella el va denunciar i va acabar durant uns mesos a la presó. En Jordi mai va tornar a ser el mateix.

Quan va sortir de la presó, el seu únic objectiu va ser venjar-se de la Rut. Poc a poc, i a esquenes de l’espectador, en Jordi va aprofitar els contactes a la presó i vells amics com en Martí per humiliar i deixar la Rut sense res. La noia va haver de demanar-li ajuda a ell. Moment en el que en Jordi va desvetllar la seva venjança a la noia. La Rut va tornar al poble dels seus pares amb la cua entre cames. Però, malgrat la satisfacció de la venjança i malgrat la Núria l’havia acollit a casa seva altra vegada, en Jordi ja no tenia res. La gent del barri ja no confiava en ell i, encara que la Clara i la Carme havien arribat a perdonar-lo en certa manera, ell estava sol. Sense diners i acabat de sortir de la presó, va començar a treballar descarregant caixes a MercaBarna de matinada i, després, va començar a fer feines a les oficines d’una empresa. Allà va conèixer una dona, la Nati (Rosa Novell), amb la que va sortir unes quantes vegades però a la que va deixar de mala manera. A més, va començar a fer coses estranyes com, per exemple, insistir a la Núria per a que estudiés enlloc de guardar diners per la seva futura defensa, parlar d’amagat amb en Gus (Iván Massagué), un company de la Núria, o anar a veure la Rut al poble. Un bon dia, el misteriós pla d’en Jordi es va destapar.

En Jordi havia demanat a en Gus que matriculés la Núria sense que ella ho sabés. A més, va contractar una assegurança de vida per a ell, va parar el seu cotxe de segona mà a la via del tren i es va encendre l’últim cigarret. En Jordi Vidal va morir el 13 de juliol de 2003.

Carme Bosch

La Carme Bosch (Victòria Pagès) sempre havia estat la germana sensata i responsable. Quan la Clara (Silvia Sabaté) va abandonar la seva filla, la Núria (Carlota Olcina), i va deixar el pare de la criatura, en Jordi (Pep Munné), la Carme va aconseguir iniciar una relació amb ell, casar-s’hi i criar la nena com si fos filla seva. Durant 13 anys, la Carme va crear una família perfecte. O això li semblava a ella perquè, quan la Clara va sortir de la presó, tot es va començar a ensorrar. La Carme treballava com a metge de capçalera al CAP de Sant Andreu, ajudava la Núria amb les seves pràctiques de piano i creia mantenir una bona relació amb en Jordi. Però, poc a poc, la presencia de la Clara va posar en perill tot el que havia aconseguit. En Jordi es va començar a obsessionar amb la mare biològica de la seva filla i va començar a descuidar la doble vida que portava. Va ser així, com la Carme va descobrir que en Jordi portava anys mantenint una aventura amb la Montse (Montse Guallar), la perruquera del barri. A més, la seva germana i el seu pare la creien culpable d’haver delatat la Clara anys enrere i les relacions no eren gens cordials. El seu matrimoni amb en Jordi era una farsa. Desenganyada, va tenir una petita aventura amb el millor amic d’en Jordi, en Martí (Ernest Collado), promès amb la seva millor amiga, l’Olga (Rosa Renom). Però quan la Núria els va enxampar, la Carme va decidir tallar la relació.

En un intent desesperat de mantenir la seva família unida, la Carme va aprofitar les anàlisis d’una pacient de la consulta per fingir una malaltia. D’aquesta manera, va aconseguir que la Núria i en Jordi es quedessin al seu costat. Però no per gaire temps. En Jordi va acabar descobrint la mentida i, arruïnat, va decidir marxar del barri. I amb ell es va emportar el secret de la Carme. No va confessar mai a la Núria el perquè real de la seva separació. Ja sense en Jordi, i un cop aclarit el passat amb la Clara i la Núria, la Carme va decidir acceptar una molt bona proposta professional a Austràlia. Però el dia que marxava, de camí cap a l’aeroport, la Carme va tenir un accident. Va ser una cosa lleu. Un noi va travessar el carrer sense mirar i la Carme li va donar un cop amb el cotxe. Ella va insistir a portar-lo a l’hospital però el noi no va voler. Deia que estava bé. Com que la Carme tenia pressa, va fer cas al noi i va marxar. I a Austràlia va passar uns mesos.

Quan va tornar a Sant Andreu, la Carme es va enamorar de l’Andreu (Jordi Boixaderas), un dels advocats pels quals treballava la Clara com a secretària. Però el destí li guardava una sorpresa. Aviat, la Carme va descobrir que el fill de l’Andreu, en Biel (Xavier Aliguer), havia mort d’un fort cop al cap. Quan va veure la seva fotografia...va descobrir que era el noi que havia atropellat el dia que marxava a Austràlia. La Carme va callar i va seguir amb la seva relació amb l’Andreu, però aquest també feia les seves pròpies investigacions i, al final, va acabar descobrint que la Carme havia atropellat el seu fill i que era la culpable de la seva mort. L’Andreu va tallar la relació de cop i va jurar que li destrossaria la vida. Com a venjança, va aconseguir que la fessin fora de l’hospital on treballava i va explicar a la Núria la veritat sobre la malaltia fingida de la seva mare. Encara que la Núria la va perdonar, la Carme va decidir marxar a treballar a Figueres, a una clínica de desintoxicació. Però l’Andreu va descobrir que el cop que havia matat en Biel no havia estat a causa de l’accident sinó d’una baralla a casa entre el noi, la seva mare i l’amant de la seva mare. Encara que la veritat havia estat aclarida, l’Andreu mai va demanar perdó a la Carme. I ella va passar 2 anys treballant a Figueres, amb algunes visites esporàdiques al barri.

Un bon dia, un vell conegut de la Carme, l’Ernest (Lluís Marco), li va oferir una nova plaça al CAP de Sant Andreu i la Carme va decidir tornar al seu barri de tota la vida. Abans de marxar de Figueres, però, va conèixer un misteriós marxant d’art amb el que va viure una fugaç però tòrrida aventura. Un cop instal·lada al barri, la Carme va conèixer els seus companys a la consulta. Entre ells, la Consol (Lluïsa Castell). Encara que la Consol es va fer amiga de la seva germana Clara, la seva relació mai va ser bona del tot. La Consol acceptava diners de les companyies farmacèutiques a canvi de receptar els seus medicaments. La Carme va rebre moltes ofertes per participar en el negoci però sempre les va rebutjar denunciant, a més, les pràctiques de la seva companya. La Consol es va voler venjar i va manipular una recepta de la Carme. A causa d’això, en Peris (Pep Anton Muñoz) va estar apunt de patir un greu atac de cor. Poc a poc, els veïns del barri van deixar d’anar a la consulta de la Carme. La seva feina tornava a perillar. Però aquest no va ser l’únic enfrontament amb la Consol. Va resultar que el misteriós marxant d’art de Figueres era, en realitat, en Roger (Pep Plà), el marit de la Consol. Encara que la Carme va voler tallar la relació, el desig era més gran i van viure una aventura. Però la Consol ho va descobrir i, desequilibrada, va tancar en Roger a casa fent-li creure que tenia una malaltia que s’havia de tractar amb repòs. En realitat, la Consol administrava uns calmants a en Roger que li impedien moure’s del llit. Finalment, la Carme va poder salvar en Roger i la Consol va ser inhabilitada. Ja lliures de tot perill, la parella va iniciar una relació formal.

Però la felicitat no li va durar gaire. La Carme va deixar el CAP i va començar a treballar a l’hospital de Sants on en Peris tenia les revisions del cor. Il·lusionada buscant pis amb en Roger, un vell conegut va reaparèixer a la seva vida. La defensa de l’acusació d’assassinat d’en David Peris (Aleix Rengel) la portava l’Andreu. Ell va ser qui va descobrir que en Roger tenia una amant i li va explicar a la Carme. Ella va trencar amb el marxant d’art però no es va reconciliar amb l’Andreu. L’advocat s’havia tornat alcohòlic després de la mort d’en Biel i el conflicte amb ella i ara patia una malaltia terminal al fetge. Li quedaven pocs mesos de vida. La Carme va estar amb ell en els seus últims moments. Abans que l’anestèsia l’adormís per sempre, la Carme va fer creure a l’Andreu que li farien un transplantament i que, quan es despertés, ella seria al seu costat i tornarien a estar junts. L’Andreu Ferrero va morir el 16 de juliol de 2006.

La Carme torna a viure a Figueres.

R.I.P: Adrià Bosch

L'Adrià Bosch (Pep Torrents), el pare de la Clara (Silvia Sabaté) i la Carme (Victòria Pagès), va viure tota la seva vida al barri de Sant Andreu. Quan la seva dona, l’Esperança, va morir, ell va haver de tirar endavant les seves dues filles. Treballava de fuster i, precisament, va ser el seu negoci, la fusteria, el preu que va haver de pagar per poder portar la seva filla Clara de retorn a una presó catalana. Mai li va confessar el seu sacrifici i la va acollir a casa seva amb els braços oberts com si no hagués passat 13 anys fora. Sempre acompanyat pel gos de la seva néta, el Trasto, l’Adrià era conegut al barri pel seu mal caràcter que amagava, però, un gran cor. El seu millor amic, a més d’en Trasto, era en Narcís (Ferran Carvajal), el fill discapacitat de la Montse (Montse Guallar), amb el que jugava llargues partides de dames al Bar Peris. Precisament, va ser ell qui va iniciar en Narcís al món del sexe portant-lo, d’amagat de la seva família, a un peep-show i aconsellant-lo en el seu primer amor amb una noia que, casualment, es deia també Esperança (Rosa May), com la seva difunta esposa. A més d’en Narcís, l’Adrià també tenia una relació molt especial amb la Teresa (Montserrat Carulla), l’àvia del noi, que li feia les feines de casa fins i tot quan es va vendre la fusteria i es va quedar sense diners. Precisament, l’Adrià va vendre el seu taller de fusteria a en Matt Collins (Miquel Agell), un gal·lès que va reformar el negoci i el va convertir en el bar La Fusteria, on més tard començaria a treballar la Clara com a cambrera.

L’Adrià va acceptar tots els passos que feia la Clara fora de la presó, es va enfrontar al fet de descobrir que havia estat en Quim (Pere Molina) qui havia delatat la seva filla i va perdonar la Carme, a la que durant un temps va creure culpable. A més, va ampliar el seu amor d’avi a en Max (Bernat Quintana), acollint-lo com un més de la família. Però un bon dia, l’Adrià va començar a comportar-se de forma estranya. Tenia pèrdues de memòria, es pixava a sobre, etc. El diagnòstic va ser fulminant: patia una malaltia degenerativa. Tota la família i els amics es van posar mans a l’obra per cuidar l’avi. La que més sacrificis va fer va ser la Núria (Carlota Olcina) que es va instal·lar a viure al pis de l’Adrià, acompanyada durant uns mesos per la Marta (Mariona Ribas), per poder vigilar-lo i tenir cura d’ell. La confusió entre present i passat va destapar un secret familiar: l’Esperança havia tingut una aventura anys enrere amb en Jaume (Josep Clarà), el farmacèutic. L’Adrià, confonent la Carme amb la seva dona, i en presència d’en Jaume, va preguntar per la infidelitat però el farmacèutic va fingir que l'Esperança l'havia rebutjat perquè l’Adrià visqués tranquil el que li quedava de vida.

I no va ser gaire. Al cap de pocs mesos, mentre mirava velles pel·lícules de joventut envoltat de les seves filles, la Clara i la Carme, els seus néts, la Núria i en Max, i els seus amics, en Narcís i en Trasto, l’Adrià es va adormir i ja no es va tornar a despertar. L’Adrià Bosch va morir el 5 de juliol de 2002.

Clara Bosch II

Durant el casament d’en Matt (Miquel Agell), el seu cap al bar La Fusteria, la Clara va conèixer en Dani (Josep M. Mas), un fuster català amb residència a Cardiff (País de Gal·les). En Dani era el padrí d’en Matt i, de seguida, hi va haver química amb la Clara. La parella va anar mantenint el contacte a distància, ella des de Sant Andreu i ell des de Cardiff, amb les seves respectives anades i vingudes els caps de setmana. Durant aquest segon any fora de la presó, la Clara va intentar mantenir la bona relació amb en Max i va arribar a perdonar en certa manera la traïció d’en Quim. A més, va deixar la feina al bar La Fusteria i va començar a treballar com a secretària al bufet d’advocats de l’Andreu Ferrero (Jordi Boixaderas) i en Guillem Mercadal (Víctor Valverde). Però a les dificultats d’una relació a distància s’hi va sumar aviat un altre problema. Al pare de la Clara, l’Adrià, se li va diagnosticar una malaltia degenerativa, suposant molta més feina per les seves filles i els seus néts. En aquesta situació, les continues escapades de la Clara a Cardiff li van portar algun enfrontament amb la Núria. Finalment, però, l’Adrià va morir el 5 de juliol de 2002 rodejat de tota la seva família i amics.

La Clara i en Dani es van acabar casant i es van traslladar a Cardiff durant un temps. Però quan en Quim va marxar a fer la volta al món en vaixell, la Clara va decidir que havien de tornar a Sant Andreu per estar amb en Max. D’aquesta manera, la parella es va traslladar altra vegada al barri, van ocupar el pis d’en Quim i van obrir una fusteria per a que en Dani pogués exercir la seva feina. Però la convivència no va ser fàcil. En Max va sortir de l’armari i en Dani no s’ho va prendre gaire bé, enganyant-l'ho, fins i tot, per a que anés a veure un psicòleg. A conseqüència d’això, el fill de la Clara va decidir marxar amb el seu pare i unir-se a la seva volta al món. En certa manera, la Clara mai li va perdonar a en Dani que l’allunyés d’en Max. Però el conflicte amb en Max no va ser l’únic pal a la roda de la parella. Els pares d’en Dani van tenir una crisi matrimonial i les conseqüències van afectar al seu fill i la Clara. Però per si les coses no poguessin anar pitjor, a la Clara li van diagnosticar un càncer de mama. La quimioteràpia, l’acceptació de la malaltia i la presencia constant de la Dolors (Teresa Lozano), la mare d’en Dani, van portar la parella cap a la ruptura. Un cop reconciliats els pares d’en Dani i el tumor extirpat amb èxit, la Clara va decidir apostar per la relació i va anar a buscar en Dani a Cardiff, on van passar una altra temporada intentant tirar endavant la relació.

Però la relació de la Clara i en Dani ja estava morta i ella va decidir marxar de Cardiff i tornar al seu barri de tota la vida. El retorn de la Clara coincideix, però, amb el comiat de la seva filla Núria, que marxa d’Erasmus a Praga. Per primera vegada, la Clara està al barri sense cap dels seus dos fills. D’aquesta manera, decideix que és un bon moment per ser mare altra vegada. Mare soltera. Així, mentre decideix buscar un candidat a pare de la criatura, torna a obrir la fusteria d’en Dani i contracta un altre fuster, en Tomàs (Lluís Soler), i en Narcís (Ferran Carvajal) com a ajudant. Malgrat l’oposició dels metges i de la Carme a la idea de l’embaràs, la Clara busca candidats. Entre altres, té una relació esporàdica amb en Rai (Ramon Godino), intenta que la insemini en Castillo (Carles Francino), un dels presentadors de la televisió local del barri i, finalment, acaba trobant el donant perfecte.

En Sergi (Aleix Albareda), mosso d’esquadra, decideix oferir-se voluntari però acaba enamorant-se de la Clara, cosa que ella no buscava. La relació queda en un no-res quan es destapa que en Tomàs, el fuster, és el violador que ha atacat diverses dones del barri, entre elles, la millor amiga de la Clara, la Paquita. Amb en Tomàs detingut, però, no acaben els problemes ja que l’escàndol afecta al negoci. Sense els seus fills i sense negoci, la Clara decideix acceptar una feina de secretària a Puigcerdà i començar de zero. Però encara l’esperava un altre cop: en Quim mor en un naufragi. La mort del seu ex-marit la reconcilia amb en Max, que decideix, però, instal·lar-se a Sants amb els seus tiets, el matrimoni Peris. La Clara i en Max mantenen el contacte amb regularitat i, finalment, farta d’estar sola i lluny de la seva família i amics, decideix tornar al barri i obrir un nou negoci: un quiosc. Durant aquest temps, la Clara ha conegut el pare biològic d’en Max, en Beni (Santi Ibáñez), i hi ha una bona relació entre els tres.

Però un bon dia, la Clara torna a entrar a la presó...per recollir una vella amiga: la Berta (Roser Batalla). Durant els seus anys a la presó, la Clara seguia enganxada a les drogues. En un moment de desesperació va apunyalar la presa que passava substàncies a la presó: la Chus (Teresa Vallicrosa). A conseqüència de la punyalada, la Chus va perdre el nen que esperava. La Clara, però, no en va sortir malparada perquè la Berta (la seva millor amiga a la presó, a més de la Lali) la va cobrir. Com que li deu un favor, la Berta comença a treballar com a dependenta al quiosc però aviat les vides de les dues dones es compliquen. L’aparició d’en Iago (Marc Clotet), el fill de la Berta i lladre de professió, torna a enfrontar la Clara i en Max. En Max i en Iago s’enamoren però la Clara n’està en contra completament. En Iago, malgrat li promet a la seva mare i a en Max que no tornarà a delinquir, es veu obligat a portar a terme un últim cop. La Clara, per protegir en Max, decideix delatar en Iago provocant que els fets es desencadenin. La Berta ajuda en Iago a cometre un robatori i en la fugida la fereixen mortalment. La Berta mor i en Iago és detingut. En Max trenca tota relació amb la seva mare. Però en un gir dels fets, es descobreix que la Chus, encara a la presó, ha contractat diversos sicaris perquè matin la Clara. Per sort, la Clara porta mesos mantenint una relació seriosa amb en Sergi, que decideix posar els mossos en marxa per protegir-la.

Però la Chus és molt llesta i s’acaba escapant en un trasllat. La Clara, ja reconciliada amb en Max i en Iago, ha de fer d’esquer per enxampar la Chus i fingeix un atac de cor per a facilitar un atac a l’hospital. El que la Clara, en Sergi i els mossos no esperaven era que la Chus segrestés en Max. Després de posar-se en contacte amb la Clara i de que aquesta s’escapi de la vigilància policial amb l’ajuda d’en Iago, es produeix l’enfrontament final entre la Chus i la Clara. Aquest enfrontament se salda amb l’aparició dels cossos especials dels Mossos d’esquadra que, avisats per en Iago, acaben evitant que la Chus mati en Max davant de la Clara. Un cop detinguda i just abans d’entrar al cotxe patrulla, la Chus amenaça la Clara i li jura que sigui com sigui en Max acabarà morint. La Clara, desesperada, fa el sacrifici final pel seu fill: pren la pistola a en Sergi i mata la Chus. La Chus mor i en Sergi no té més remei que detenir la Clara.

Gairebé 8 anys després d’aquell 11 de setembre de 2000, la Clara Bosch torna a ser a la presó.