sábado, 19 de julio de 2008

Núria Vidal

La Núria Vidal (Carlota Olcina) va viure tota la seva infantesa i joventut al barri de Sant Andreu com a centre d’atenció d’una família feliç. O això creia ella. Els seus pares, en Jordi (Pep Munné) i la Carme (Victòria Pagès), li havien explicat alguna vegada que la seva mare biològica, la Clara (Silvia Sabaté), estava a la presó, lluny del país. La Núria no hi pensava gaire i, amb els anys, es va concentrar en el món de la música. Concretament, en les seves classes de piano. Poc a poc, el futur de la Núria com a gran concertista es va convertir en una prioritat, i fins a cert punt obsessió, per a la seva mare, la Carme. Per això, quan el retorn de la Clara al barri va coincidir amb una important prova de piano que havia de permetre que la Núria marxés a estudiar a l’estranger, el futur es va tornar negre. El primer dia fora de la presó, la Clara es va presentar a la prova d’accés a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i quan la Núria la va veure es va posar tan nerviosa que li va sortir malament la peça que havia triat.

A partir d’aquell moment, la vida de la Núria va canviar. La Carme va decidir que el culpable del fracàs de la noia era en Gerard (Pep Planas), el seu professor de piano. I el va acomiadar. Això va suposar una crisi per a la Núria ja que, malgrat la diferència d'edat, n’estava enamorada i mantenia una relació clandestina amb ell. A més, en Gerard va acabar deixant la Núria i la noia mai es va recuperar. La Carme li va buscar una nova professora de piano, la Rosa Ferrer (Carme Sansa), molt més severa del que mai ho havia estat en Gerard. A partir d’aquí, la duresa de les classes, la separació dels seus pares, la presencia de la Clara i el desengany amorós amb en Gerard van portar la Núria a fer un disbarat rere l’altra. Va començar a tontejar amb el fill de la família Peris, en David (Quim Gutiérrez), que sempre havia estat enamorat d’ella. Junts van tenir alguna aventura amb les pastilles. Però això va durar molt poc. A més, farta del món del piano, la Núria va provocar un accident per autolesionar-se la mà i no haver de tocar.

La Núria no estava bé i, per intentar ajudar-la, la Carme va decidir portar-la al psicòleg. La seva doctora va ser l’Anna Salomó (Laura Jou), una psicòloga amb unes pràctiques molt innovadores. Va ser a la seva consulta on la Núria va conèixer en Sergi (Jemi Paretas), el seu primer novio després d’en Gerard. La relació anava molt bé fins que el millor amic d’en Sergi, l’Oriol (Jordi Andújar), li va explicar a la Núria que en Sergi tenia un greu desequilibri i que estava tan obsessionat amb ella que la seguia i la gravava contínuament. La Núria va trencar amb el noi i va començar una amistat cada vegada més profunda amb l’Oriol. L’amistat va passar a amor i van acabar iniciant una relació. Amb el pas dels mesos, la Núria va arribar a acceptar que tenia dues mares, la Carme i la Clara; va acomiadar-se entre plors del seu pare, en Jordi, que va decidir fugir del barri; va tornar al món de la música amb el suport de la Rosa Ferrer i va acabar aprovant les proves d’accés a l’ESMUC. L’estiu abans de començar a la nova escola, la Núria i l’Oriol van marxar de viatge per Europa.

Amb l’inici del nou curs, i aprofitant que la Carme passaria uns mesos a Austràlia, la Núria i l’Oriol es van instal·lar junts al pis de la família. Però les despeses eren molt grans i van acabar llogant una habitació. La nova inquilina va ser una companya de la Núria a l’escola, la Rut (Núria Gago). Aviat, però, el retorn del pare de la Núria ho va tornar a capgirar tot. Va conèixer la Rut i van iniciar una relació. La Núria s’ho va prendre molt malament i va acabar fent fora de casa la noia. Però durant tot aquest temps, l’espectador ja sabia una cosa que ella no: l’Oriol feia coses estranyes i la manipulava per a separar-la dels seus amics i de la seva família, provocant baralles amb en David i la Marta (Mariona Ribas) i malparlant d’en Max (Bernat Quintana). Aquest comportament estrany es va accentuar quan va reaparèixer en Sergi per avisar a la família de la Núria de que tot el que l’Oriol havia explicat sobre ell en realitat eren comportaments del propi Oriol. Amb aquesta informació, la Clara i en Jordi van buscar la Núria però ja era massa tard. L’Oriol l’havia convençut per passar uns dies en una casa rural de la Vallfosca. Allà es va destapar tot. La Núria va començar a veure coses estranyes i l’Oriol la va tancar a la casa. Quan la Núria li va demanar que la deixés sortir, ell ho va fer de bona gana però li va dir que si decidia marxar es mataria. La Núria va fer un pas endavant i l’Oriol es va tallar les venes davant d’ella. En Jordi i la Clara van arribar a temps d’ajudar la Núria però no van poder fer res per ell. L’Oriol Casas va morir el 20 de desembre de 2001.

Durant uns mesos, la Núria va estar traumatitzada per l’experiència. A més, li van diagnosticar una malaltia degenerativa al seu avi, l’Adrià (Pep Torrents). Demostrant l’immens amor que sentia per ell, la Núria es va traslladar al seu pis per cuidar-lo. L’experiència va ser molt dura i li va portar enfrontaments amb la Clara i la Carme. I un bon dia, l’avi va morir. La Núria va decidir fer-se càrrec d’en Trasto, el gos que li havien regalat de petita i que l’avi li cuidava, i concentrar-se en la música. Però el seu pare es va vendre la farmàcia de la família, provocant un atac de cor mortal al seu altre avi, en Jaume (Josep Clarà). En menys de dos mesos, la Núria havia perdut els seus dos avis. Per si això fos poc, en Jordi, desesperat, va intentar escanyar la Rut i va acabar entre reixes. Aquell estiu, la Núria va descobrir que l’Adrià li havia deixat en herència el seu pis. Ella i la Marta el van redecorar i s’hi van instal·lar.

Durant un temps van viure soles però aviat van decidir llogar una habitació. El seu nou inquilí va ser un altre dels estudiants de l’ESMUC, en Gus (Iván Massagué), un noi molt peculiar que aviat es va enamorar de la Núria. Malgrat la seva bona relació, la Núria no sentia res per ell. Ja sense la Marta i en Gus, la Núria va obrir les portes de casa seva al seu pare, que havia sortit de la presó. Durant aquells mesos, a més, els veïns del barri l'havien convençut per a que composés, amb ajuda d’en Gus i d’un periodista del barri, en Marcel (Miquel Garcia), un musical per al grup de teatre. Durant la preparació de l’obra, en Marcel i la Núria es van anar coneixent més profundament i, fins i tot, ella el va ajudar a destapar els porters de discoteca que havien assassinat en Huari (Nacho Fresneda), el marit de la Montse (Montse Guallar). Finalment, després de l’estrena del musical El cor de la ciutat, en Marcel i la Núria van començar una relació. Ell la va ajudar, a més, a superar la mort del seu pare, que s’havia suïcidat per a que ella pogués cobrar una assegurança de vida i, així, pagar els deutes que havia contret per treure’l de la presó.

Però la felicitat amb en Marcel no va durar. El noi es va obsessionar amb la investigació d’un cas d’assassinat durant el franquisme i va descuidar la Núria. Al mateix temps, ella va conèixer en Víctor de la Cruz (Marc Cartes), un vell amic d’en Marcel. En Víctor, un Don Joan, la va seduir i van acabar iniciant una tempestuosa relació clandestina en la que el principal ingredient era el sexe. La Núria, sempre tan correcte, va acabar perdent el control. Finalment, la culpabilitat la va portar a confessar la seva infidelitat. En Marcel va tallar la relació radicalment i va acceptar una feina a París per no estar a prop d’ella. En Víctor va seguir buscant la Núria però ella també va tallar la seva relació amb ell. Desenganyada de l’amor, la Núria va retrobar-se amb la seva antiga professora de piano, la Rosa Ferrer, que li va oferir una feina a l’escola de música on treballava. Durant un temps, a més, va sortir un parell de vegades amb l'Àlex (David Janer), un violinista, però la relació no va tirar endavant. Finalment, la Núria es va acabar trobant amb un dilema. El director de l’escola li va oferir una plaça fixa. La plaça de la Rosa. La Núria no va voler trair la seva professora i no va acceptar la feina. Sense feina i sense amor, la Núria decideix marxar d’ERASMUS a Praga amb en Gus. Va estar fora durant 6 mesos. Però va tornar per molt poc temps, ja que allà havia trobat feina i havia fet nous amics.

Des de la tardor de 2005, la Núria viu a Praga.

No hay comentarios: