Clara Bosch I

L’11 de setembre de 2000 les reixes de la presó es van obrir per deixar sortir la Clara Bosch (Silvia Sabaté), condemnada a 13 anys de presó per tràfic de drogues. El dia que sortia, la va anar a buscar el seu pare, l’Adrià (Pep Torrents), que també li va obrir les portes del seu vell pis de Sant Andreu fins que la Clara se’n pogués pagar un per a ella sola. Amb el retorn de la Clara al barri de Sant Andreu, l’espectador va poder anar coneixent la resta de veïns i veïnes.

La Clara havia viscut tota la seva vida a Sant Andreu. El seu pare tenia una fusteria i quan la seva mare, l’Esperança, va morir, les va tirar endavant a ella i a la seva germana, la Carme (Victòria Pagès). L’adolescència de la Clara va ser molt problemàtica i va acabar enganxada a les drogues. Es va quedar embarassada molt jove del seu nòvio del barri, en Jordi (Pep Munné). Quan va tenir la nena, però, se’n va desentendre i es va ficar en el món del narcotràfic. D’aquesta manera, quan intentava passar droga a Costa Rica la van enxampar i la van condemnar. En la seva absència, en Jordi va poder sortir del món de la droga i es va acabar casant amb la Carme i criant la petita Núria (Carlota Olcina). Per això, un cop va sortir de la presó, l’únic objectiu de la Clara va ser reconciliar-se amb la seva filla.

La Clara va començar a treballar en un taller de confecció que contractava presidiàries com a part d’un programa de reinserció. Va resultar, però, que l’amo del taller, en Sabater (Xavier Serrat), era un assetjador que, a més, pagava menys diners del compte a les presidiàries. Allà, la Clara va conèixer i es va fer amiga d’una altra de les treballadores: la Paquita (Mercè Arànega). Aviat, la Clara i la Paquita van descobrir que tenien moltes coses en comú. Per exemple, l’amistat de les seves respectives filles: la Núria i la Marta (Mariona Ribas).

Durant el primer any fora de la presó, la Clara va deixar de treballar al taller de confecció i va començar a fer de cambrera al bar La Fusteria. Va poder llogar el seu propi pis i, fins i tot, va tenir un parell de relacions sentimentals. La primera, amb en Gerard (Pep Planas), va acabar malament quan va descobrir que es tractava del professor de piano de la seva filla Núria, que n’estava enamorada. La segona relació important de la Clara va ser amb en Quim (Pere Molina), el lampista, que des de jove havia estat enamorat d’ella. Ell la va ajudar en un assumpte de robatori de joies en el qual es va veure ficada als pocs mesos de sortir. La parella es va acabar casant i junts van adoptar en Max (Bernat Quintana), el fill de la Lali (Ester Bartomeu), companya de cel·la de la Clara a la presó, que havia mort de sobredosi.

Però algú havia delatat la Clara provocant que acabés 13 anys a la presó. La identitat del delator va trencar per sempre la família de la Clara. Havia estat en Quim. Malgrat que ell ho havia fet per protegir-la, la Clara no va acceptar la traïció i es va separar d’ell radicalment. La Clara va guanyar una filla i una germana, quan es va reconciliar amb la Carme i la Núria, però va perdre un marit i gairebé un fill. En Max havia creat un vincle especial amb en Quim i va decidir que volia anar a viure amb ell. La Clara tornava a estar sola.

Però no per gaire temps...