En Jaume Vidal (Josep Clarà) i la Roser Balaguer (Carme Contreras) han viscut tota la seva vida a Sant Andreu, on s’han encarregat durant anys de la farmàcia del barri. Es van casar i van convertir-se ràpidament en un matrimoni típic en el que la Roser era la que portava la veu cantant i en Jaume callava i feia la seva però controlant de prop el caràcter de la seva dona. Sempre havien tingut molt bona relació amb la germana de la Roser, la Pilar (Carme Fortuny), i el seu marit, l’Esteve (Josep M. Domènech). Fins i tot, quan el seu fill Jordi (Pep Munné) va estar dins el món de la droga i hi va arrossegar el seu cosí, en Pau, que va acabar morint en un accident de moto. La Roser i la Pilar sempre han estat unides i també ho han estat els seus marits. Durant anys, en Jaume i l’Esteve es trobaven per fer el vermut o dinar al Bar Peris i així fer petar la xerrada. Tot i haver estat un matrimoni que ha durat anys i haver superat episodis durs com l’addicció del seu únic fill, en Jaume, de jove, va tenir una aventura amb l’Esperança, la dona de l’Adrià (Pep Torrents), el fuster. No està clar si la Roser ha sospitat alguna vegada.
A en Jaume i la Roser no els hi va agradar mai la Clara (Silvia Sabaté) com a novia del seu fill. Per això, quan la noia va marxar abandonant en Jordi i la seva filla Núria (Carlota Olcina), els Vidal van donar suport a la relació amb la Carme (Victòria Pagès), una noia molt més assenyada. Amb els anys, es van convertir en uns bons avis encara que, en el cas de la Roser, una mica pesada. Quan la Clara va tornar, la seva vida va trontollar com la de tota la família. La Roser va fer públicament una creuada contra ella i en Jaume va estar al punt de mira de la noia durant molt temps com a sospitós d’haver estat ell qui la va delatar anys enrere. Finalment, però, amb tot aclarit, i la Clara i la Carme reconciliades pel bé de la Núria, els Vidal van acabar acceptant la situació. A més, van veure com el seu fill Jordi marxava del barri sense mirar enrere. Van creure que, així, ja no els hi podria donar més disgustos.
Estaven molt equivocats perquè quan, mesos després, en Jordi va tornar carregat de diners tot es va complicar. En Jordi va començar a invertir els diners dels veïns del barri i, a més, va començar una relació amb la Rut (Núria Gago), que li va xuclar tot el que va poder. Encara que en Jaume va intentar aconsellar el seu fill, aquest mai li va fer cas. Quan les inversions van començar a anar malament però la Rut no baixava el ritme de despeses i capritxos, en Jordi es va veure entre l’espasa i la paret. Durant aquells temps, els Vidal van haver de patir l’ira dels veïns, que volien recuperar els seus diners. Tot aquest episodi va coincidir, per mala sort, amb un moment en el que la salut d’en Jaume estava molt delicada. I, finalment, va arribar el gran disgust. Desesperat, en Jordi va aprofitar que els seus pares havien posat la farmàcia al seu nom per assegurar-li un futur i se la va vendre per aconseguir diners i pagar els seus deutes. En Jaume va suplicar al seu fill que no ho fes però ja era massa tard. Els Fabra eren els nous propietaris. Aquesta mala passada va provocar-li un atac de cor fulminant a en Jaume. Acabava de fer fora de la farmàcia el seu fill. La Roser era amb ell. En Jaume Vidal va morir el 20 de juny de 2002.
Vídua i amb el fill a la presó per intentar escanyar la Rut, la Roser es trobava molt sola. Ella i la seva germana Pilar, que també s’havia quedat vídua l’any abans, van decidir que llogarien el pis de la Roser i que viurien juntes al pis de la Pilar. Soles i avorrides, van acabar creient que el llogater del pis de la Roser era un assassí a sou i el van començar a espiar i, fins i tot, van entrar al pis d’amagat. Finalment, va resultar que les armes que li havien trobat eren perquè feia d’estàtua a la Rambla. A part d’això, quan la família Fabra li va traspassar la farmàcia a la seva dependenta, la Blanca (Irene Belza), aquesta va decidir contractar la Roser com a ajudant. Malgrat algunes disputes es van acabar portant bé...durant un temps. Finalment, la Roser va plegar i va començar a treballar a la parada del mercat amb la seva germana.
Precisament, va ser allà, al mercat, on la Pilar va conèixer un pretendent, en Santiago (Jordi Banacolocha), el cap de seguretat. La Roser va estar en contra d’aquesta relació i va fer tot el possible per a que no sortís bé. Durant aquest temps, a més, va comprar-se una mascota: el lloro Tito. Malauradament, la Pilar va iniciar una relació amb en Santiago i en Tito va morir el 5 de maig de 2005. Per a que en Santiago i la Pilar poguessin viure junts, la Roser va tornar al seu pis i va seguir despatxant a la parada. Però un bon dia, en Santiago va aconseguir una feina a Breda i la Pilar va decidir marxar amb ell. Sense la seva germana i sense la seva néta, la Núria, que ja estava vivint a Praga, la Roser es va quedar sola. La seva única família eren els seus coneguts del barri. Però, poc a poc, el seu caràcter de xafardera i els rumors que va estendre sobre la perruqueria i la Sara (Silvia Aranda), de la que deia que es dedicava a la prostitució, la van acabar enfrontant amb tothom. La Cecília (Maifé Gil) i la Sara li van prohibir l’entrada a la perruqueria i la seva millor amiga, la Carmeta (Pepita Alguersuari), la bacallanera, li va girar l’esquena. Poc a poc, la Roser es va anar deixant. I un bon dia, mentre caminava pel carrer, va tenir un desmai. La van ingressar a l’hospital però no va voler avisar a ningú perquè, segons ella, no tenia ningú a qui avisar.
Però la Pilar, preocupada perquè feia dies que no en sabia res, va tornar a Sant Andreu. Amb ajuda de la Clara, la Pilar va aconseguir entrar al pis de la Roser i se’l va trobar tot ple de brossa acumulada. La Roser tenia un principi de Síndrome de Diògenes. Preocupada, però incapaç de deixar en Santiago i el seu negoci a Breda, la Pilar va decidir contractar algú per cuidar la seva germana. L’escollida va ser la Trini (Amparo Moreno), la dona d’en Francisco (Artur Trias). La Roser li va fer la vida impossible però la Trini no va desistir. Al final, un accident d’en Francisco va impedir que la Trini pogués seguir fent la seva feina i va plegar. Però va trobar un substitut: en Rudy (Gonzalo Cunill). La Trini deia que en Rudy era el seu nebot argentí però en realitat era un camell amb el que havia tingut tractes. Malgrat el xoc inicial, en Rudy es va acabar guanyant la Roser amb el seu accent argentí i amb un disc de tangos. Tan gran va ser l’estima que li va agafar la Roser que, quan en Rudy va tenir problemes amb la Remei (Meritxell Ané) i la justícia, ella el va defensar i encobrir. Finalment, però, davant el perill que suposava per a la dona, en Rudy va decidir tornar a Argentina. La Roser, encara que reconciliada amb la gent del barri i, fins i tot, amiga de la Trini, tornava a estar sola.
Però no ha estat per gaire temps. La seva germana Pilar ha decidit tornar a Sant Andreu per estar amb ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario